Simulador de cara o creu
Llançar una moneda és una de les maneres més habituals que la gent utilitza per resoldre disputes o simplement per prendre una decisió a favor d’una de les opcions possibles.
El mètode consisteix en el fet que una moneda, generalment, té dues cares diferents, i el procés de llançament finalitza quan la moneda cau sobre una d’elles. El participant que endevini quina cara quedarà cap amunt després de la caiguda serà el guanyador.
Història de la pràctica de llançar monedes
Gràcies a la investigació dels historiadors, s’ha descobert que llançar monedes ja es practicava a l’antiga Roma. Els habitants de l’Imperi Romà jugaven a un joc anomenat "Navia aut Caput", que en llatí significa "Vaixell o cap". L’objectiu del joc era endevinar quina cara de la moneda quedaria cap amunt després de ser llançada: el revers, decorat amb la imatge d’un vaixell, o l’anvers, amb el retrat de l’emperador.
No obstant això, un joc similar també era popular entre els antics grecs. La diferència era que, en lloc de monedes, a l’Hèl·lade es llançaven petxines, una de les quals estava untada amb resina. El joc s’anomenava "Ostra Kinda", i les cares de la petxina es relacionaven amb un moment del dia —dia o nit.
Més tard, el joc conegut entre els antics grecs va ser adoptat pels britànics. Durant molts segles, a Anglaterra va ser popular un joc anomenat "Cross and Pile", en què una moneda era colpejada pel cant amb una altra moneda, fent que s’enlairés. Els participants havien d’endevinar quina cara quedaria cap amunt.
Durant segles, a Anglaterra aquest joc va ser molt popular, i es va anomenar "Cross and Pile" perquè una de les cares de la moneda tenia gravada una creu. Encara avui, l’interès per llençar monedes no ha desaparegut a Gran Bretanya, i la mecànica del joc es manté sense canvis, tot i que el nom ha evolucionat. Avui dia, els britànics anomenen aquest joc "Heads or Tails", que significa literalment "cap o cua", en referència a les imatges que apareixen a les monedes angleses, com el lleó heràldic aixecant la pota i la cua a la moneda de deu penics.
Aquest principi també es manté en el joc popular rus "Орлянка", o "Orl i Reska". A Rússia, el nom del joc prové de l’àguila representada a l’anvers de la moneda. Pel que fa al terme "reska", els russos utilitzen aquesta paraula per designar el costat de la moneda on es mostra el seu valor nominal.
El costum de llançar monedes també ha arribat a Austràlia, però allà es fa amb dues monedes de mig penic en lloc d’una.
Fets curiosos
Llançar una moneda s’ha convertit en una acció tan habitual que existeixen moltes històries curioses relacionades amb aquesta pràctica.
- Les eleccions a l’alcaldia del municipi filipí de San Teodoro (Oriental Mindoro) van acabar en empat a la segona volta, ja que tots dos candidats van obtenir el mateix percentatge de vots. Per decidir qui seria el guanyador, es va optar per llançar una moneda. Curiosament, tant els candidats com els votants van acceptar aquest resultat com a just i legítim.
- Hi ha un dia dedicat als que prenen decisions llançant una moneda. Es celebra el 8 de febrer i es diu "Dia del Llançament de Moneda". Els creadors d’aquesta festivitat creuen que llançar una moneda és més que un simple passatemps i estan convençuts del seu poder en la presa de decisions.
- A la ciutat de Toronto, al Canadà, el guanyador d’una licitació per pintar les línies dels carrers al llarg de 1605 quilòmetres es va decidir mitjançant el llançament d’una moneda.
- La transmissió de la final de la lliga de futbol australià del 2007 es va decidir per avançat en funció del resultat d’un llançament de moneda. Els dos canals de televisió rivals, Seven i Ten, es disputaven els drets, i finalment "Ten" va guanyar!
- A les eleccions locals i nacionals del Regne Unit, en cas d’empat, es poden utilitzar mètodes com estirar una palla, triar una carta més alta d’una baralla o, tradicionalment, llançar una moneda.
- Hi ha una possibilitat molt petita que una moneda, després de ser llançada, quedi dreta sobre la seva vora. La probabilitat d’això és d’1 entre 6000.
Amb el pas dels anys, el llançament de monedes ha passat de ser un simple entreteniment a convertir-se en un dels mètodes més fiables i imparcials per prendre decisions. Això es deu al fet que, amb un control adequat, un llançament correcte gairebé elimina qualsevol possibilitat de manipulació i proporciona un resultat realment objectiu.
